Parc infantil d'ús residencial vs ús públic. Quin he d'instal·lar?

Les lleis espanyoles aporten certa ambigüitat en relació amb el tipus de parc a instal·lar en cada cas, ja que no hi ha una legislació expressa per regular la seguretat dels parcs en cada cas. No obstant això, a nivell Europeu hi ha normatives de seguretat específiques per a cada ús.

Podem distingir entre les següents: Normativa EN71 per a ús residencial o privat i EN1176 per a ús públic. Les diferències principals entre aquestes homologacions són les següents: l'EN1176 defineix clarament les especificacions a complir per a un ús segur del parc en condicions d'ús dur, exigent i intensiu.

La norma EN71 defineix els requisits que ha de complir un parc considerat com una joguina domèstica. Per això els parcs per a ús residencial estan dissenyats tenint en compte un ús controlat i menys intensiu que els d'ús públic.

Normativa dels parcs infantiles d'ús residencial

Si bé els parcs d'ús residencial poden ser molt resistents, com a norma general hem de classificar els parcs en funció del seu ús de la manera següent:

Parcs infantils a zones públiques de lliure accés: EN1176

Parcs infantils a escoles i centres d'ensenyament: EN1176

Parcs infantils a comunitats de veïns: EN1176

Parcs infantils a hotels i restaurants: EN1176

Parcs infantils a càmpings: EN1176

Parcs infantils a habitatges: EN71

Parcs infantils a cases de vacances: EN71

Parcs infantils a jardins privats: EN71

Les comunitats autònomes de Madrid, Galícia, València i Andalusia ja han incorporat legislacions pròpies en relació amb la instal·lació de parcs infantils.